| | Posted on Sun Jul 13, 2008 18:38:06 | |
| | Infeliç Catul, deixa de fer el ximple,
i el que veus perdut dóna-ho per perdut.
Brillaren en altres temps sols resplendents per a tu,
temps en què anaves on la noia et portava,
aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada.
Aleshores tot eren jocs, allà ,
que tu volies i que la noia no deixava de voler.
Certament brillaren en altres temps sols resplendents per a tu.
Ara ella ja no vol; no vulguis tampoc tu, que no pots,
i no li vagis al darrere, ara que fuig, ni visquis infeliç,
ans resisteix amb voluntat tenaç, fes el cor fort.
Adéu, noia. Catul ja fa el cor fort,
i no et buscarà ni et requerirà a desgrat teu,
però tu te’n doldrà s, quan no seràs requerida.
Ai, desgraciada, quina vida tindrà s?
Qui et rondarà ara? A qui semblaràs bella?
Qui estimaràs ara? De qui es dirà que ets?
Qui besarà s? A qui mossegaràs els llavis?
Però tu, Catul, ben ferm, fes el cor fort. | |  | Sebastià Giralt
http://www.xtec.cat/~sgiralt |
|
