Verani, que excel·leixes entre tots
els meus tres-cents mil amics,
és que potser has tornat a a casa, als teus penats,
als teus germans en concòrdia i a la teva anciana mare?
Has tornat. Oh, notíces felices per a mi!
Et veuré sa i estalvi i et sentiré
narrar les regions, les proeses i les races dels íbers,
com es costum en tu, i agafant-te el coll
besaré la teva agradable boca i els teus ulls.
Oh, de tots els homes feliços,
qui està més alegre i feliç que jo?

Verani, omnibus e meis amicis
antistans mihi millibus trecentis,
venistine domum ad tuos penates
fratresque unanimos anumque matrem?
Venisti. O mihi nuntii beati!
Visam te incolumem audiamque Hiberum
narrantem loca, facta, nationes,
ut mos est tuus applicansque collum
iucundum os oculosque suaviabor?
O quantum est hominum beatiorum,
quid me laetius est beatiusve?