Vivim, Lèsbia meva, i estimem-nos,
posem el preu d'un as
a tots els rumors dels ancians massa severs!
Els sols poden morir i tornar;
i un cop es pon el breu dia per sempre,
nosaltres hem de dormir una sola nit perpètua.
Fes-me mil petons, llavors cent,
llavors uns altres mil, després un segon centenar,
i sense interrupció uns altres mil, després cent.
Després, quan ens n'haguem fet molts milers,
els barrejarem, per a què no els sapiguem,
i per a què cap malvat pugui fer-nos mal,
quan sàpiga que n'hi va haver tants, de petons.

Vivamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum severiorum
omnes unius aestimemus assis!
soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.